CARMΣMIX enconstanteduda


L’ESCOLA, LA MEVA PRIMERA MEMÒRIA HISTÒRICA
17 Octubre 2011, 7:52 pm
Filed under: "barcelonautades", Experiencias

Ningú posarà en dubte que els primers anys d’escola són essencials per al nostre creixement com a persones i les experiències i els records d’aquella època esdevenen per gairebé tothom la seva primera memòria històrica… Per a mi ha estat un fet que he pogut confirmar del tot fa molts pocs dies, ja que vaig tenir l’immens plaer de veure a molts dels meus antics companys i amics d’escola.

Quin sentit te més de 25 anys més tard retrobar-te amb la teva classe? Quines vivències reviuràs i amb qui i com et trobaràs? Cal preparar-se per aquesta trobada? Aquestes i moltes preguntes més em vaig plantejar quan fa mesos un dels meus antics companys es va posar en contacte amb mi, una espècie d’emoció, curiositat i mandra barrejades que em van provocar la suficient força com per assistir a una trobada que sospitava de molta incertesa… Pensava que no sabria què dir, o que pecaria de dir massa, que no sabria com actuar davant dels qui van ser els meus companys de vida durant molts anys, que tots ens trobariem molt canviats, massa, i em feia pànic que la trobada de per sé quedés totalment fora de lloc i de falta de sentit.

Va ser veure’ls i se’m va passar tot.
Hores i hores de xerrada intensa, d’abraçades, somriures, de compartir records, d’exterioritzar sentiments… Diria que l’atmosfera es tallava de bon rotllo, respecte i molt d’amor, una estona màgica compartint aventures passades, una sensació de total harmonia que em va agafar de sorpresa i que em va deixar en estat nirvànic durant dies.

Si durant la trobada algú hagués fet un anàlisi de caire antropològic, s’hauria divertit observant i escoltant com cadascú de nosaltres havia percebut la seva infància a l’escola, com per a uns va ser una etapa divertida i entranyable i per a d’altres moments vitals durs, de prova, de patiment personal, de dificultats relacionals, però per a tots anys de fonamental importància, uns anys inovidables gravats a foc a la pell. Era normal veure com cadascú haviem fet memòria sel.lectiva d’aquell passat, l’haviem classificat, ens havíem etiquetat, prejudiciat i fins i tot vetat, un aprenentatge exigent però interessant i necessari pel creixement d’un nen. Vam repassar molts moments amb imatges antigues de l’escola, de la nostra classe, dels passadissos, de les baralles, d’aquell que responia així a classe, dels delegats, dels profes, dels xicots que ens agradaven, dels líders i dels qui no ho eren, dels innocentons, del viatge de final de curs i d’aquell raro que rondava per allà i que ningú entenia. Ens vam confessar públicament i vam treure la pols a aquells fantasmes, vam reviure festes, guateques, fumades col.lectives de lianes al barranc del pati, les ennoviades d’un i altre, les escridassades i càstigs que rebien alguns o festivals coreogràfics com el de Grease que ens va tenir a tots ocupats més d’un trimestre, vam recordar els qui havien marxat per sempre i vam trobar a faltar qui no va poder estar. I si, també hi va haver temps pels moments actuals, persones satisfetes o no, uns mestres, tècnics, enginyers, biòlegs, fins i tot un bomber, parelles que es mantenen, que es separen, mares solteres i fills adolescents, un poti-poti variat que s’explicava amb naturalitat i sempre sota aquell filtre de bon-rotlliste flotant…

I és clar, evidentment no hi erem tots, alguns van faltar, potser perquè per a ells aquest retrobament no tenia sentit o perquè no els hi coincidia en el millor moment de la seva vida o perquè no tenien res a celebrar, les males experiències també es passen de petits. La sort és que no va ser així per a la majoria, molts hi vam ser, i ens continuem veient, i ara també estem en xarxa gràcies a invents perversos com el Facebuk busca vides! (qui m’ho havia de dir a mi amb el què odio aquest artefacte!)

Si, ara ho puc ben dir que l’escola ha estat – de bon troç – la meva gran primera memòria històrica, per a no oblidar i per aprendre’n, i que retrobant-nos vam tornar a compartir una genuina i única experiència col.lectiva… Espero que un dia el meu fill pugui dir el mateix de la seva escola i sentir-se’n orgullós.

Dedicat a Ernesto i Katy😉


6 comentaris so far
Deixa un comentari

Información Bitacoras.com…

Valora en Bitacoras.com: Ningú posarà en dubte que els primers anys d’escola són essencials per al nostre creixement com a persones i les experiències i els records d’aquella època esdevenen per gairebé tothom la primera memòria històrica més destaca…..

Retroenllaç per Bitacoras.com

Infancias reencontradas, ¡qué bonito! Júlia

Comentari per Julia

La verdad es que de vez en cuando va muy bien romper con el presente y volver a aquella época en la cual nuestro único interés era vivir y ser feliz ……….

Comentari per Lourdes

Maravillosa reflexión. Hay una pregunta que haces a la que no he encontrado respuesta ¿Que sentido tiene encontrarse 25 años después? Yo también me reuní hace poco con mis compañeros de la Escuela. Había algunos que hacia 32 años que no los veía. Como vencer ese miedo de “Que pinto yo aquí o porque”. Pues bien a mi me ayudo mucho el facebook cosa curiosa. Unas fotos antiguas, unos amigos olvidados que se iban multiplicando poco a poco y unas caras actualizadas (muy importante) con una ilusión infinita de reunirse. Simplemente eso y nada más facilito el encuentro. Creo que el sentido lo tiene la maravillosa naturaleza de la raza humana y sus relaciones interpersonales.

Comentari per Gordins

Cierto Lourdes, aunque lo que más echo de menos es esa inocencia que perdimos. Gràcies!🙂

Comentari per enconstantedudaenconstanteduda

OK, Gordins, las ganas de verse y a inmensa e innegable curiosidad… Gracias por tus palabras😉

Comentari per enconstantedudaenconstanteduda




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: