CARMΣMIX enconstanteduda


ESTIU I ALTES TEMPERATURES CINEMATOGRÀFIQUES
4 Agost 2011, 9:02 pm
Filed under: "barcelonautades", Recomanacions


Feia molt de temps que no em donava un homenatge cinematogràfic com el què vaig fer-me l’altre dia, veure dues pel.lícules seguides i ben diferents una darrera l’altra. Vaig deixar enrera el meu món per penetrar en dues històries intenses i d’entrada lenta, dues atmosferes totalment oposades.

Una italo-alemana i l’altra argentina, una més documental basada en una biografia real, l’altra una ficticia i provocadora comèdia, el nord i el sud cinematogràfic. Vaig pensar que era important escollir l’ordre, la perspectiva de tot plegat estava en joc, així que al final vaig decidir viatjar de latitud nord a latitud sud, per a mi l’ordre natural d’un viatge, un viatge cinematogràfic que em va provocar un xoc tèrmic com feia temps no recordava.

El Fin Es Mi Principio de Jo Baier, amb Bruno Ganz i Elio Germano.
El biopic d’un periodista, Tiziano Terziani, que va ser el corresponsal de Der Spiegel al sudest asiàtic, i va viure de primera mà la guerra del Vietnam i la Xina comunista, però que va donar de tot plegat una visió més humana, des d’aquells que pateixen els conflictes però que també fan la història… És el final de la seva vida per una malaltia i convoca el seu fill a les muntanyes dels Apenins, vol que sàpiga tot allò d’ell com a home que no li ha explicat. Conmovedora, tendre, propera i autèntica. Una factura impecable, un retrat de l’home, una lliçó de cinema fals documental excel.lent, una actuació creïble d’en B. Ganz. Reflexions post-visió moltes, com que la naturalitat d’enfrontar-se a la mort és possible, que la vanitat no serveix per a res, al final tots som cos i essència, que es poden crear relacions pare-fill buides de màscares i de rols. Molt recomanable, el personatge t’hiptonitza… Tal i com declara, la única revolució que provoca canvis durables és aquella que te lloc dins d’un mateix.

El Hombre de Al Lado de Mariano Cohn, amb Rafael Spregelburd i Daniez Araoz.  Tot comença amb una finestra, una finestra que va a parar a casa del veí. Dos personatges i dos móns totalment oposats, un dissenyador de renom, modern i habitant amb la seva familia a una casa de disseny, la única que Le Corbusier va construir a Sudamèrica. L’altre, un venedor de cotxes directe, groller i amb molta barra amb ganes d’omplir casa seva de la llum que li falta, tal i com diu, sols vol agafar  una miqueta del sol que el veí no aprofita. Rifi-rafes entre un i l’altre, cadascú de la manera que sap i pot, uns mesos tensos on parlen idiomes diferents i un final estrany… Una tragicomèdia àcida, sovint inesperada, amb personatges molt aconseguits, humor negre, corrosiu, provocatiu i alhora proper, d’aquell que et recorda que hi ha persones així al teu voltant que malgrat les bones formes són males persones, i també de l’ inrevés, ritme irregular… Premiada a Sundance el 2010. Tal i com diu una crítica “una ventana no daba tanto de sí desde Hitchcock”…


Feu un comentari so far
Deixa un comentari



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: