CARMΣMIX enconstanteduda


ANI
21 Juny 2011, 9:03 pm
Filed under: Descubriendo el planeta Tierra, Textos publicats

“Caminava descalça i feia molt de fred. Tenia les galtes glaçades, el cos li tremolava però no sentia res, tirava endavant per aquell camí estret i irregular, enmig d’una boira espessa que no li permetia veure res més enllà dels seus peus. De sobte una ombra gegantina que li barrava el pas. Havia arribat a la gran porta. Angoixada, la noia va empènyer el gran portaló de fusta i va entrar.

Poc a poc el cel es va anar buidant i Ani*, l’antiga capital armènia engolida per segles de derrotes i oblits, sortia a la llum, com un miratge, davant seu. Era un lloc privilegiat, malgrat el terreny àrid, pelat, de baixa vegetació i pedres enormes escampades aquí i allà, una gran planura emmurallada tallada per un profund precipici i al fons, el riu salvatge i cabalós. Dubtava, però va seguir caminant, i allò que li va semblar un munt de pedregots gegantins eren les restes de façanes d’esglésies, murs decorats amb elements florals, inscripcions i pintures multicolors de sants i paisatges bíblics d’una exquisida delicadesa, antigues termes, botigues i residències. L’emoció la envaïa i les llàgrimes li regalimaven, només calia esforçar-se un xic més. A cada passa, tancava els ulls i imaginava aquells racons i carrerons plens de sorolls i vida, escenes dignes d’una de les ciutats comercials més riques de la ruta de la Seda i capital de la poderosa Armènia medieval, la terra dels seus avantpassats. Quasi sense alè, va afinar la vista i va poder observar com s’anava apropant a la petita capella d’Agios Gregoros. Decidida, com hipnotitzada, va dirigir-se cap als rocs propers que tallaven el final d’aquella llarga plana, es va amorrar a l’abisme i va somriure.

Amb serenor, es va deixar acaronar la cara pels escassos rajos de sol, va fer un pas ferm endavant i es va llençar al buit, cap a l’horitzó. El seu llarg periple havia acabat, ho havia aconseguit. Ara potser algú en parlaria de casa seva, un paradís de pedres perdut i oblidat.”

Publicat a Una Babel de Ciutats aquest mes de juny / autorfoto: @tonaymemi
Més sobre aquella experiència de viatge.

*Els armenis reivindiquen aquesta joia patrimonial en territori fronterer, és part del passat esplendorós de l’antic Regne d’Armènia, ara derruït i abandonat a mans dels turcs.


Feu un comentari so far
Deixa un comentari



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: