CARMΣMIX enconstanteduda


FAUNA TMB I EL NOI DEL CUB DE RUBIK
6 Febrer 2011, 8:21 pm
Filed under: "barcelonautades", Reflexiones en voz alta

Ja torno a ser usuària habitual dels transports públics.
Fa algunes setmanes que vaig deixar la condició de motorista per a tornar a utilitzar els busos i metros de la meva estimada i odiada ciutat, aquest petit monstre anomenat Barcelona.

Tornar a agafar els transports m’ha permès respirar diferent la ciutat, organitzar-me millor el temps – 20′ fins al centre, 90′ per la feina, 10′ + 5′ per la zona comercial habitual, cinema, etc. més els minuts indispensables d’espera -, reconvertir-me en una mirona de façanes, botigues, novetats constructives amorrada al vidre dels busos, o divertir-me observant escenes al carrer o a d’altres usuaris que com jo agafen el transport per necessitat o per elecció. Una estona que no sempre és agradable.

Observem els ciutadans que pugen al bus. Quants de tots els avis, joves, senyors de mitjana edat, dones o criatures que milers de vegades al dia entren en aquest habitacle saluden amb un Bon dia, bona tarda o un hola! al senyor que condueix i que per una estona serà l’amfitrió del transport? Diriem que ben pocs, i no costa res fer-ho, oi? Hauriem de recordar que som persones i no ens podem esperar tractar els demés com si no hi fossin, o amb la prepotència que ens estan servint – i ara parlo només dels transports públics.

Aquí potser hi hauria dues qüestions a tenir en compte: una que els ciutadans en general ens pensem que gaudim de molts deures però que no en tenim d’ obligacions – poca cultura cívica – i dues, que hi ha poca educació social, que què més dóna no saludar amb correcció, cedir els llocs assignats a qui els necessita (si, d’acord, els iaios que amb cops de bastó es fan lloc tampoc són gaire correctes, com tampoc qui es fa el longis) o plegar els carros de nen quan no hi ha lloc (més d’un cop he vist un embús dins el bus de més de 3 carros, pujar una persona amb cadira de rodes, ningú moure’s i comentar en veu alta al conductor que no hi havia lloc, quan s’aconsella plegar el carrito abans de pujar-hi !!¡¡).

De vegades em sento d’un altre planeta😦 , penso que s’han perdut les formes. Això sona molt demodé, oi?  Doncs potser no ho és tan, si fins i tot  La Vanguardia de fa algunes setmanes parlava del mateix.

L’altra dia al metro, estava anant a la feina amb la línia vermella: vagons bastant plenets, gent embutida, esbufant, cares llargues i cansades, un no sé què flotant a l’aire. S’obren portes – Catalunya – baixa un munt de gent i els qui quedem ens acomodem als espais lliures. Jo em sento i davant meu s’asseu un jove per no dir adult d’aspecte desgarbat, excèntric, amb olleres de pasta i mirada desconcentrada que com qui res treu de la butxaca el seu artil.lugi i es posa a manegar amb gran destresa un cub de colors d’aquells del Rubik. Silenci general, mirades discretes dels altres veïns i somriures còmplices… Ei, grata sorpresa, encara hi ha esperança, esperit i ànima entre la fauna indomable dels TMB!


2 comentaris so far
Deixa un comentari

Benvinguda al món de les averies constants, els retards injustificats i les vagues constants! Els que en som sofridors t’acompanyem en el sofriment!

PD: m’he fet subscriptor del teu blog, pinta molt bé!

Comentari per Arqueòleg Glamurós

jajaja, la meva és una re-arribada obligada després d’un accident de moto però… benvinguda sigui! Glamurós, t’importarà q t’afegeixi als enllaços recomanats? Ara toca tirar milles! Gràcies pel comentari!

Comentari per enconstanteduda




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: