CARMΣMIX enconstanteduda


29-S, EN EL DIA D’AVUI
29 Setembre 2010, 7:31 pm
Filed under: Reflexiones en voz alta

Sóc una treballadora pringada.
Malgrat que tinc casa pròpia, el privilegi de fer-me de tant en tant un viatget o gaudir amb un llibre o espectacle, sóc una treballadora pringada, com la gran majoria.
Sóc una pringada perquè estic ficada de ple en una roda que no para de girar, una roda que m’ha fet sentir la necessitat de tenir una casa pròpia, de buscar-me una feina fixe i de participar en un circuit social que permanentment em crea necessitats i obligacions.

Aprofitant la jornada de vaga general del dia d’avui m’he parat a reflexionar i a qüestionar-me quin sentit te tot plegat. Avui es reivindica un canvi en la ja aprovada reforma laboral que representarà l’empitjorament de les millores laborals que, a base de pressions i negociacions, s’han aconseguit en els últims anys. Però qui la convoca? Doncs uns sindicats que, sense voler treure’ls el mèrit d’haver lluitat per molts d’aquests canvis mentre d’altres estàvem a casa, també representen institucions polititzades, anacròniques, ancorades en les lluites sindicals dels 80 i sense capacitat de proposar alternatives a una societat complexa com la que vivim. Com tampoc aquest govern que parla de socialisme quan el què practica és un gir salvatge cap al més pur neoliberalisme, obligat pels poderosos fils dels grans caps pensants mundials com el Fons Monetari Internacional, i d’altres que en realitat són les grans corporacions econòmico-financeres.

Jo el què sé és que la factura de la llum m’ha apujat l’últim any la salvatjada d’un 40%, que pago una hipoteca a un banc que em va col•locar per la cara un producte disfressat d’assegurança i que em va obligar a pagar gairebé el doble del què pagava cada mes i que, desvergonyidament, els meus impostos estan finançant el resorgiment de més d’una entitat financera. Que m’assisteix una sanitat pública de primera però deficitària en molts serveis i que, amb aquesta excusa, ens volen fer creure que la única manera de millorar-la és privatitzant serveis o retallant despeses. Que vaig a comprar i que una barra de pa costa 1,25 e. quan abans la pagava a 60 pts. o que els tomàquets no tenen gust i que els què compro al súper provenen del Marroc quan els del país els exporten o els vénen al doble de preu. Que m’han restat un 5% del meu sou però això sí, a les rendes 4 vegades majors que la meva els apugen els impostos uns 300 e. anuals. Que ja no puc baixar al centre de Barcelona perquè està a vessar de turisme insostenible que em tapa qualsevol bonica vista del mar i que tenim un alcalde que ha estat fomentant aquesta massificació, però que no ha tingut temps de resoldre-la perquè estava ocupat en preparar multimillonàries campanyes per canviar el disseny de la Diagonal o portar els Jocs d’hivern als Pirineus – amb els meus diners! –.  Que hem perdut una magnífica joia patrimonial com la col•lecció Centelles perquè els nostres polítics no saben que la gestió s’hereta i que s’ha de tenir responsabilitat de país. Que tenim una dreta que es comporta com els antics cacics franquistes i que amb les seves declaracions vulneren una i altra vegada els drets constitucionals bàsics com la pluralitat de l’Estat i la independència del Tribunal Constitucional difamant un estatut votat per la majoria dels catalans! Que els meus nebots hauran de pagar aquest curs en llibres gairebé 200 e. . Que les companyies de mòbils continuen essent mestres en l’art d’incrementar la factura i penjar-te el telèfon. Que el meu germà amb discapacitat porta gairebé dos anys a l’atur perquè ara és al final de la cua i que quan sigui vella segurament ja no quedaran fons per pagar la meva pensió. Que es jutgen Operacions Malaya, Pretòria o mandarines de la Xina sense recuperar els diners públics … i aquí no passa res!!

Sí, avui m’he parat, per tot això i molt més.
Crec que un altre món, sistema o model, digues-li com vulguis és possible i urgentment necessari.

(foto S.Vuono)


5 comentaris so far
Deixa un comentari

estoy de acuerdo, la vida es dura pero hace falta cambiar muchas cosas. ¿por dónde empezamos?

Comentari per miguel

Pues yo estaría dispuesta a que me subieran los impuestos para garantizar una sanidad y educación pública, pero a todos!, incluidos aquellos a los que no se atreven a subirlos por miedo a que evadan su capital. Más ideas?

Comentari per enconstanteduda

Et pot semblar oportunista, però crec que gran part del problema s’arreglaria amb la independència del nostre pais.
Un petó.

Comentari per Carles

Hola,

Em poso en contacte amb tu des del programa de TV3 “Banda ampla” perquè hem llegit un post de fa un any sobre la teva opinió respecte el facebook i he pensat que potser et podria interessar el debat que preparem sobre les xarxes socials per demà passat (dimecres 13 d’octubre).

Si t’interessa o vols que t’expliqui més concretament el programa, em podries passar un telèfon a l’adreça que t’indico i jo et trucaria el més aviat possible per explicar-te tot més tranquil·lament, sense cap compromís.

Cordialment,

Laura Vila
Banda ampla
TV3

Comentari per Laura

Gràcies Banda Ampla pel vostre interés, en el mail us agraeixo la invitació. Salut i gràcies!

Comentari per enconstanteduda




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: