CARMΣMIX enconstanteduda


EN EL COR DEL KURDISTAN TURC: ANI
31 Agost 2010, 9:07 pm
Filed under: Descubriendo el planeta Tierra, Recomanacions

Què carai se’ns ha perdut al Kurdistan? Encara em faig aquesta pregunta després d’haver estat gairebé un mes rodant per les terres més orientals i abandonades de l’Anatòlia.

La veritat de tot plegat és que es van ajuntar les ganes de perdre’m per algun indret encara verge del turisme i la resposta inesperada del meu company que, no molt convençuda però convincent i segura de la seva irresistible atracció per tots aquells països acabats en “-tan”, li vaig preguntar si es vindria uns dies al Kurdistan… I em va dir que sí! I apa, ja hem tornat rostits de calor, amb la panxa remoguda però intensament impresos del caliu de la gent i de les sorpreses naturals i patrimonials d’aquestes terres.

Kurdistan, on para això? Algun cop, de segur, n’heu sentit a parlar dels kurds, un poble sense pais de més de 14 milions d’habitants que s’extén entre Turquia oriental, Georgia, Armènia, Iran, Irak i Síria, un poble amb una història tràgica i moguda que, després d’ajudar al bàndol guanyador al final de la gran guerra, es va quedar sense territori definit. En part em sap greu, però, com molts d’altres, tampoc ha estat un poble del tot innocent, com ens recorda Dalrymple en el seu magnífic llibre Desde el monte santo, viaje a la sombra de Bizancio (sorprén saber qui va ajudar els turcs en l’extermini dels armenis a principis del segle passat).

Així que, amb una certa empatia per aquest poble sense terra, les ganes de descoberta i un interés creixent per veure els últims vestigis cristians a l’orient, vam planificar el nostre recorregut ajuntant tots aquests interessos que ara, i comptant distàncies, ens han portat a recòrrer gairebé 4.000 km per actuals terres turques!

Els primers dies van ser un pèl xocants, no sabíem què ens trobaríem. I ens vam trobar amb paisatges interminables d’horitzons llunyans, infinites estepes, volcans i llacs immensos de blaus brillants on abans hi havia cràters, pics inabastables com el mont Ararat amb els seus 5.300m. d’alçada i cim permanentment nevat… Però feia molta calor, una calor inesperada a tanta alçada… i la sensació de pols sempre a la boca! Vam continuar tirant cap al nord d’aquest territori marcat amb tinta invisible a la recerca d’una mica de frescor… Més ens apropàvem al Mar Negre, i més es notava l’airet passar. Més aprop estàvem de Georgia i Armènia, i més a tocar estàvem d’una de les etapes més desitjades: Ani, parada obligada de la ruta de la seda i antiga capital medieval d’Armènia, actualment en territori turc.

Aquell dia ens vam preparar a consciència, amb barret i aigua, perquè sabíem que ens trobaríem en un espai enorme pelat de vegetació i ple de runes, de més de 3 km de llargada i a tocar de les torres de vigilància frontereres armenio-turques… Tot per a gairebé nosaltres sols! I sí, no va ser difícil d’imaginar l’antiga ciutat medieval fortificada, amb els seus carrers principals plens d’esglèsies, edificis nobles i grans monuments. A l’actualitat queden restes d’alguns d’ells, parts de muralla que acaben en els precipicis naturals que envoltaven l’antiga ciutat, uns antics banys, restes de botigues… Però el què realment és espectacular són les runes de les més de 6 esglèsies armènies i la seva catedral… Tot en un lamentable estat de conservació però imponent per les alçades que encara mantenen aquestes construccions, per les seves cúpules fetes de pedra toba volcànica, preciosos relleus i inscripcions a les façanes. m’agradaria pensar que si aquestes meravelles estesin a casa nostra, hi hauria cues i que esdevindria una cita patrimonial inel.ludible, però estant a Turquia, el problema es complica: hi ha una consigna no explícita del govern turc de restaurar únicament tot allò que te a veure amb l’art islàmic, la resta no es considera. El pes de la història a les pedres…


5 comentaris so far
Deixa un comentari

Sembla molt interessant. Està bé visitar llocs que no són turístics, són més autèntics.

Comentari per Jordi

molt recomanable, gràcies Jordi!

Comentari per enconstanteduda

[…] a Una Babel de Ciutats aquest mes de juny, més sobre aquella […]

Retroping per ANI « CARMEMIX, enconstanteduda

[…] a Una Babel de Ciutats aquest mes de juny, més sobre aquella experiència de […]

Retroping per ANI « CARMEMIX, enconstanteduda

[…] que insisteixi però és una història bonica i trista alhora. L’any passat vam marxar al Kurdistan, i a banda de viure i respirar la realitat d’un poble sense terra, un altre dels objectius del […]

Retroping per PEDRES ARMENIES « CARMΣMIX l'estraperlista




Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: