CARMΣMIX enconstanteduda


UNA SANITAT PÚBLICA AMB CARA I ULLS
9 Juny 2010, 9:50 pm
Filed under: "barcelonautades", Reflexiones en voz alta

Fa una estona he tornat del metge, i he tornat encantada.
Sona estrany, qualsevol diria que anar al metge és un plaer, oi?
Tot just entrant al CAP del meu barri, feia 3 mesos que no m’hi passava, he vist un racó on s’amuntegaven llibres i et convidaven a agafar-los dient-te: llegir també és salut….. Enhorabona, m’ha semblat una magnífica idea, una manera senzilla d’apropar la sanitat a la persona malalta i “desdramatitzar” la circumstància de la pròpia visita. I una bona idea també per partida doble, llegeix mentre esperes i el temps se’t farà més curt…

I és per aquí per on vull entrar avui, per l’esforç d’apropament que la sanitat pública està realitzant amb la societat, un esforç que segurament no hagués estat possible sense la transferència de competències a la Generalitat, que ha demostrat una major i millor sensibilitat per a tractar l’assumpte amb polítiques eficaces, un sobreesforç econòmic considerable a obrir nous centres d’atenció pública i de proximitat als barris, als pobles, així com convenis amb entitats privades que també ofereixen serveis i descongestionen la sanitat pública… I és que pobreta, malgrat la mala fama que molts continuen arengant, la nostra sanitat pública és de primera, competitiva, amb serveis i especialitats referencials a nivell internacional, així com prestacions de primera classe per a nosaltres usuaris a cost molt baix, i us ho puc assegurar, conec molt be la sanitat pública de dos estats europeus punters, la italiana i la britànica, i nois, aquí els hi donen 150 voltes, i de moment, sense pagar suplements… I sí, és clar, encara queden pendents moltes qüestions, com les llistes d’espera però tot arribarà.

En el meu cas, tinc la gran sort que el meu metge és un encant, una persona atenta, que parla i t’explica, que t’escolta, que creu en el què fa, que te en compte el què li dius i que es recorda de tu quan et torna a veure. El meu metge és un bon professional però també és persona i et tracta com a tal. I és d’agrair, perquè sovint això no passa. També és cert el què diuen que els nous metges de família són una altra cosa, que per a ells és tan important el què et passa com el tracte que et dispensen, són professionals que s’han adonat que el factor psicològic en la relació metge-pacient és fonamental i què precisament fa be en el procés de curació i neguit de tot plegat. Per fi!
El meu metge es neguiteja d’estar per tothom i amb tothom. De fet s’hi està estona si et cal. Aquesta és la força que cal a l’atenció sanitària primària. Així que espero que no defageixi, que la dinàmica del propi sistema no el faci rendir-se abans d’hora, perquè aquest és un servei públic de primera que cal continuar canviant des de dins, i amb professionals com ell.

I és cert, sóc una defensora convençuda de la sanitat pública, i aquest és un exemple palpable i proper. Estic vivint i defenso una sanitat pública amb cara i ulls.


Feu un comentari so far
Deixa un comentari



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: