CARMΣMIX enconstanteduda


“NON SOLUM” DEBILITATS…
3 Octubre 2009, 8:10 pm
Filed under: Experiencias, Recomanacions

NON SOLUM OK

Després de dies de molta pressió i de “tancament” acadèmic forçat, ahir em vaig concedir un premi, vaig anar amb uns amics al TNC a veure “NON SOLUM”, l’obra d’en Jorge Picó i en Sergi López que l’any passat em vaig perdre, amb el luxe afegit aquest cop, de gaudir-lo una estona en un debat obert a posteriori… i amb la deessa fortuna de la nostra banda perquè totes les entrades estaven exhaurides!

Sí, en Sergi m’agrada molt, per a mi els seus ulls ho expressen tot, et desarmen. He vist gairebé totes les seves pel.lícules (no us perdeu Una Relació Privada, una petita-gran pel.lícula i està sublim), també havia sentit parlar molt de les animalades performades que, de tant en tant, fa amb els seus amics actors de Vilanova però no havia tingut mai el gust de veure’l a teatre… I ahir el vaig gaudir de valent!

És cert que durant una bona estona estàs despistat, una filera de personatges xerrant tots alhora i et xoca navegar per un fil narratiu que sembla que no hi és, però, oju!, a mida que va tirant endavant aquest diàleg rocambolesc, caòtic, de molts personatges que al final són un, te n’adones que de comèdia banal no en te res, ans al contrari, és tan senzilla i desordenada de forma, com de profond el sentit… Qui som? Gran pregunta. Però no, no ens equivoquem, és una obra tan simple i tan sense preteses, que et desmunta, literalment!

Vaig seguir-lo amb interès, vaig riure molt, em vaig emocionar, tot anava in crescendo agafant més sentit, les estones amb l’ allioli, el lampista despullat, l’extraterrestre a la descoberta del sexe, les preguntes que ens anava llençant (perquè ho fa, sí, hi ha un feedback molt subtil), però quan va aparèixer aquell undentreelsmoltsdellmateix dient esverat  –  nois, jo marxo, no entenc res i ja m’està be estar com estic  –  i es posa a cantar L’Home Estàtic d’en Pau Riba així, a boca de canó, amb aquella escenografia nua, es va fer la llum de tot plegat……… Equivoca’t, equivoca’t, equivoca’t però no deixis de viure! I Non Solum Sed Etiam

Confirmat, els bombers i en Sergi López són la meva debilitat, però aquesta ja és una altra història… Gràcies Sergi, una gran nit!


Feu un comentari so far
Deixa un comentari



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: