CARMΣMIX enconstanteduda


TRAGÈDIA D’UNA ZETA
10 Setembre 2007, 7:50 pm
Filed under: relatos

 

Obro la tapa de l’ordinador, premo el power, espero que s’encengui la pantalla i començo a omplir un espai blanc i infinit, com una llengua blanca i ansiosa.
Escric i escric paraules, articles, adjectius que vesteixen paraules nues i noves, adverbis de temps que donen pes als instants: SOVINT, SEMPRE i MAI, imperatius absoluts i determinants, verbs que marquen l’acció dels pensaments i descriuen els fets… V BAIXES, EMES, DES, vocals A, O, E… conjuncions PERÒ, COM… Milers de paraules, lletres i sons que en conjunt prenen sentit, forma i autoritat, disfressen idees i conceptes que comunicar… fins arribar a la ZETA l’última lletra del nostre abecedari, aquella que mai usem si no estem en el parc de les bèsties, la de la sonoritat sonora i intensa, la quasi invisible, la que marca un final i el principi d’un precipici… la de l’infinit del llenguatge, aquell que no s’expressa ni amb lletres, ni amb adjectius, verbs o adverbis. La del final més absolut, la ZETA. 
(escrit 2006
)


Feu un comentari so far
Deixa un comentari



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s



%d bloggers like this: