De petita jugava molt al parxís amb l’àvia, era tota una campiona!
No sé si recordareu com es juga al parxís. Sí, home, és aquell joc de 4 jugadors amb fitxes vermelles, grogues, verdes o blaves, daus i tiradors. Guanya qui aconsegueix arribar primer amb totes les seves fitxes a la casella final del taulell, amb el permís de matar, menjar, saltar, saltimbanquejar i qualsevol acte no violent per tal de salvar les teves fitxes.
Mes de novembre 2009 a Barcelona.
Gran rebombori, arriben els contenidors de residus urbans nous i el contenidor d’orgànica és l”estrella. Expectatives.
Mes de gener 2010 al barri del Guinardó
… Encara “expectem”!
Portem més de 2 mesos jugant al parxís amb els contenidors del carrer, un dia ens trobem els grocs, verds i blaus al costat de la porta de casa i a la setmana següent, no hi són. Un altre anem a llençar la bossa d’orgànica a l’únic contenidor d’orgànica en 200m i resulta que s’acaba convertint en un passeig amb bossa penjant i nena de la mà, com em va passar un dia, recorrent altres 300m perquè resulta que també s’havia esfumat. Però encara més màgic va ser el dia que aparcant la moto a la zona reservada per aquests vehicles, resulta que van reaparèixer… i aquest cop no eren 5, no, sinó 8!!!!
És clar, no me n’havia adonat, em deuen tocar les fitxes marrons i segurament no estic gaire pendent del joc, potser m’han menjat de grogues o m’han salvat de verdes!
Ai, nena, fes memòria… que ja no recordes com es juga al parxís??
Feu un comentari fins ara
Deixa un comentari
