enconstanteduda

El meu terrat.
Aigua de manguera, solet, un ipod i l’hamaca.
Miro el sol amb els ulls tancats amb plaer, és un privilegi.
El sol d’aquest juny m’acarona la cara i aquest petit gest em dóna pau.

Les notes d’en Manolo i el Quimi parlen d’amor, un amor desitjat que potser no existeix,
i la meva ciutat de fons. Com vaig sentir en una pel.lícula…

De vegades l’amor no és una fiblada,
potser l’amor de veritat és una decisió.

Savies paraules.
Menorca és aprop, ja l’oloro…