enconstanteduda

Un petit terrat urbà envoltat de veïns ausents i finestres tancades.
Una música d’aires orientals que sona allà lluny.
Una tarda de calor fort de primer estiu, un parasol i una hamaca…

Necessitats de defugir de pensaments repetitius que no porten enlloc, de fer un trencament mental.

El sol abraça el meu cos i petoneja les meves galtes…
Per un moment em semblava sentir la remor del mar que em manca.
Els pensaments es calmen, el ritme del meu respir també…

Malgrat tot, em sento afortunada.