Cal reconèixer-ho: la indústria musical sueca és original i sap vendre (Abba, Roxette, Ace of Base…). Us recomano un grup que va passar el meu amic Albert als seus oients: HELLSONGS.
Com combinar els grans clàssics del heavy metal amb melodies suaus, dolces, poperes i no caure en el parany repetitiu? Doncs ells ho han aconseguit!
Hellsongs, amb el seu disc “Hymns in the key of 666” (versions de Metallica, AC /DC, Black Sabbath…). Aquí us els deixo amb la peça versionada de Megadeth “Symphony of Destruction“, una estona de música que t’omple d’alegria i optimisme… difícil pels temps que corren!
A les 3.45h. d’avui a la matinada estava l’autora d’aquest blog anant cap a l’aparcament de motos de la zona muralla romana – Ramón Berenguer IV de la ciutat de Barcelona, quan va identificar el seu vehicle… Es va adonar d’alguna cosa estranya i mentre, buscant, mirant i remirant bossa i butxaques, no va trobar les claus de la moto… – merda, òstia p… – Observa amb més cura la moto i veu que li han plegat el cavallet, l’han encaixonada entre motos i està arrepenjada contra una altra: el plàstic que protegia el casco enganxat al piton tret, i, quasi sense adonar-se’n ofuscada en les seves pròpies cabòries, rep l’ajut de membres municipals que estàven netejant els carrers i, molt amablement, mouren i recoloquen la moto… La noia sospitosa, torna a mirar la moto, obre el maletero i d’aspecte, sembla tot be…
Agafa un taxi, creua tota la ciutat en diagonal per anar a buscar el recanvi de la clau del contacte, parla amb el taxista de l’incident i… xerrant se n’adona que, evidentment!!!!, el maletero estava buit perquè abans hi havia… una bossa del súper plena de galetes, llet i iogurts i un quart de litre d’oli de moto… els manguis que els va parir!!!! Arriba a casa, agafa la clau, torna al taxi i torna a creuar toooota la ciutat…. Salutacions al taxista, va cap a la moto i…. Se n’adona que li falta l’altra clau, la del pitón per obrir la seguretat de la moto!!!!
Torna a agafar un altre taxi, torna a explicar l’aventura al taxista nou, creuen la ciutat… i mentres, torna a dubtar: no recorda on està el duplicat de la clau del piton ni si la te… Puja a casa, busca que rebuscaràs, troba la clau, baixa, agafa el taxi que l’espera, torna a creuar tota la ciutat i al taxista se li acut explicar: - A veure, no t’hauran fet el mangoneo de posar una cadena a la roda i tu quan obris el piton, la tens bloquejada per la roda, vas a buscar un mecànic i mentres… se t’emporten la moto, no???? -
Gluups als collons que no te, son, moolta son, mala òstia, riures per no plorar… Arribem a a la moto, s’espera el taxista molt amablement… la noia coloca la clau al piton… no obre, sembla que, indubtablement li havien forçat la tanca. Fa un altre intent… i obre!!! i encén el contacte i també!!! . Taxista i la noia criden uns Viva! Viva!! i la noia torna a casa amb la moto….
RESUM FINAL
clau original perduda
hora de “recollida” i arribada al llit: 5.30h. matí
despesa total: 24 euros sopar + 6 euros caipirinha + 20 euros despesa + 45 euros 2 taxis = TOTAL 95 euros la “nit”….
hores de son fins a llevar-se: 3 hores
Visca el civisme (pels manguis), les lleis de civisme i convivència ciutadana (les persones som molt persones, molt guais) i els taxistes!
Una odissea nocturna a la Barcelona cívica per a no oblidar…
Classificat com a: recomanacions
Necesidad de encerrarse en una habitación, encender el hi-fi y dejarse
acunar por la música.
Cerrar los ojos, vaciarse de pensamientos e imágenes hasta ver la nada…
Con Clap Your Hands Say Yeah lo consigo. Te aconsejo que lo pruebes…
Una tarda estranya. Tarda amb canvi de plans. Aprofito per avançar feina.
Tarda de pluja inconstant, del primer fred i de ganes de descansar.
Quin plaer d’estar a casa!
Directe al hi-fi a prèmer el play: aquest cop no ho dubto un instant, és una tarda “de tardor”, de recollida i repós de la ment… és el moment, again, del gran Leonard Cohen, però amb el toc mediterrani aflamencat d’en Duquende…
Tornem a l’homenatge que al 2007 va dirigir A. Manzano, “Acordes con Leonard Cohen”. La peça que sona (clickar imatge) és Mi Gitana (The Gipsy’s Wife): es diu que quan Cohen va sentir el disc es va emocionar tant amb aquesta peça que va demanar la col.laboració del guitarrista i arranjador musical d’aquest treball, en Javier Mas, a la seva gira europea d’aquest any, després de 10 anys sense tocar.
Un cafè ben carregat, unes galetes com les d’abans, calma zen i la veu d’en Duquende amb Cohen… els grans plaers de la vida!
De tant en tant és bo per a la pròpia salut mental deixar-se anar una mica, treure-li ferro a les circumstàncies de la vida i passar-s’ho be rodejat d’amics disposats a deixar fora la porta els prejudicis, les vergonyes i els mals pensaments…
Buscàvem excuses però en realitat el què voliem era posar fil a l’agulla, o millor dit, posar l’agulla al tocadiscs que feia 10 anys tenia parat un amic a casa…
Una FESTA DE L’AGULLA en tota regla, com els guateques dels d’abans, amb bona música, molt de menjar, molta beguda i el fum hipnòtic de productes vegetals de primera classe. I vam celebrar 3 en 1: l’agulla, l’aniversari del nostre amic i la presentació en societat d’una estupenda Montesa del 64 restaurada….
I vam arribar carregats de molts vinils, d’aquells amagats a les prestatgeries plenes de pols… Quin gustasso per a les oïdes: Saturday Night Fever, Camel, Abba, Culture Club (click sobre la foto), Jethro Tull, Boney M, David Bowie, Peter Townsed, Hot Chocolate, i moolts d’altres (i alguns que no anomenaré perquè em fa vergonya!!!). Gent d’almenys 3 nacionalitats movent l’esquelet al ritme del què tocava… Una festa que va acabar moooolt tard, pobres veïns… Jo em sento renovada… Molta salut i olé!
