enconstanteduda


MEDITERRÀNIAMENT MENORCA
Dijous, 9 Juliol 2009, 20:48
Classificat com a: experiencias..., reflexiones en voz alta...

menorca

Natura serena, natura salvatge, natura “domesticada”
(ara hi ha platges i camins senyalitzats, és el què sembla que cal fer per a mantenir l’estatus de reserva de la biosfera).
Pins, alzines, farigola, cric-cric de grills, olors intenses, la pomada, els peixets fregits, el pa i tomata i la caldereta…

Malgrat tot, encara hi és el paradís a la terra… Menorca!



ZENSACIONS AMOROSES DE TERRAT
Diumenge, 28 Juny 2009, 19:52
Classificat com a: experiencias...

zensacions amoroses

El meu terrat.
Aigua de manguera, solet, un ipod i l’hamaca.
Miro el sol amb els ulls tancats amb plaer, és un privilegi.
El sol d’aquest juny m’acarona la cara i aquest petit gest em dóna pau.

Les notes d’en Manolo i el Quimi parlen d’amor, un amor desitjat que potser no existeix,
i la meva ciutat de fons. Com vaig sentir en una pel.lícula…

De vegades l’amor no és una fiblada,
potser l’amor de veritat és una decisió.

Savies paraules.
Menorca és aprop, ja l’oloro…



LA VIDA SENTIDA (1)
Dissabte, 27 Juny 2009, 11:46
Classificat com a: reflexiones en voz alta...

vida sentida (1)
(una continuación extra del post del miércoles)

¿Vives tu vida con intensidad aunque a veces duela?
Se dice que pasar de puntillas por la vida hace nuestra existencia gris…

Date permiso para vivir… ¡La vida es muy breve!

Xavier Guix, que lo explica con mayor rigurosidad, también está de acuerdo conmigo.



LA FRAGILITAT NAPOLITANA
Dissabte, 27 Juny 2009, 11:35
Classificat com a: recomanacions...

pinodaniele

Tenia ganes de sons mediterranis i m’he recordat d’un dels més grans cantautors italians: Pino Daniele.

Com be diu l’autor… “coses inútils que es fan, coses inútils que es diuen, quantes coses inútils tenim al cap, pero em queda el teu somriure”.

Aquí teniu una fragilitat musical napolitana deliciosa…



LA VIDA SENTIDA
Dimecres, 24 Juny 2009, 17:01
Classificat com a: reflexiones en voz alta...

vida sentida

El miedo nos paraliza, el miedo nos limita, el miedo nos hace no vivir.
¿Quién no ha tenido miedo alguna vez? ¿Quién no toma decisiones cotidianamente condicionado por sus miedos? ¿Quién no ha perdido trenes que nunca más han vuelto a pasar porque quería evitar sentir, tenerlo todo controlado y al final, dejarse condicionar por sus miedos otra vez? Renuncias por miedo a experimentar.
Vives esa vida evitada.

Ese tema y más nos ocupó la tranquila velada santjoanera de anoche.
Eso, otras circunstancias y también repescar a Xavier Guix.
En el blog del autor hay un artículo excepcional por su interés, por la claridad y por la evidencia de sus palabras: el sentido de la vida o la vida sentida.

¿Cómo distinguir una vida sentida de otra que no lo es?
La vida sentida es el permiso que nos damos para vivir incondicionalmente lo que llega a nuestra vida. Es la aceptación del aquí y el ahora que vivimos. En cambio, cuando por miedo evitamos hacer o sentir, cuando por deseo forzamos las cosas, cuando no aceptamos lo que nos ocurre, entonces le ponemos condiciones a la vida. O sea, que no la vivimos.
X. Guix y su libro “El sentido de la vida o la vida sentida”.

No es tan difícil como parece… palabra de casiexmiedica!